FELICITATS NASI. CADA DIA QUE PASSA SENTO MÉS LA TEVA NO PRESÈNCIA I MENTRE, CURIOSAMENT, EN EL SOMNI DE LA NIT ET FAS MÉS PRESENT. ESTÀS AQUÍ, ENTRE NOSALTRES.
No n'estic segur, però crec recordar que la mare era -és- la padrina del Nasi (podríeu confirmar-ho?)
Tampoc estic segur de si era cada any que, per sant Ignasi, li enviava alguna cosa o el trucava. Sí recordo amb seguretat, però, com l'últim any que va viure la mare a casa, li havia enviat un gravat de sant Ignasi amb una dedicatòria. No estava molt segura de si li agradaria i li demanava com disculpes de fer-ho. Després el Nasi la va trucar molt content del detall. La mare, que havia expressat el dubte de si havia d'enviar-li, després va estar molt contenta d'haver-ho fet. Deia que sempre que li parlava era molt 'carinyós' i agraït amb ella..
A la fotografia que ha penjat la MªCarme -la ve fer ella mateixa- es veuen les rajoles que hi ha al Pou de la Gallina del carrer Sobreroca, a Manresa. Il·lustren un miracle que diu la tradició que va fer allí sant Ignasi. Copio d'una web manresana la referència que en dóna:
Fa memòria d’un miracle de Sant Ignasi quan fa sortir del pou una gallina que s’havia ofegat.
Segons la tradició oral i tal com podem veure en les rajoles que hi ha vora el pou, Sant Ignasi va intervenir directament en el fet.
La documentació sobre el cas però ens diu que aquest miracle va ser utilitzat per a la beatificació del Pare Ignasi i que va tenir lloc l’any 1602, al cap de gairebé cinquanta anys de la mort del fundador de la Companyia de Jesús.
La noia es deia Agnès Dalmau, havia nascut el 1588 i era filla de Joan Dalmau, traginer i de Marianna Martor, aquesta darrera ja difunta en aquestes dates. La madrastra de l’Agnès es deia Joana Grau.
“La madrastra havia encarregat a la noia que vigilés la gallina, però l’animal va caure al pou i es va ofegar. Davant del desconsol de la noia, un seu veí, Segimon Torres que era sastre, també al carrer de Sobre-roca, li va dir que pregués a Sant Ignasi. L’Agnès va dir: Pare Ignasi, doneu-me la gallina viva! I la gallina va sortir del pou com si res no li hagués passat.”
La capella del Pou de la Gallina es comença a construir cap a 1730 en què hi ha notícia de la donació dels baixos d’aquesta casa per a tal fi.
L’aigua d’aquest pou, que antigament era al mig del carrer, s’aprofitava per al consum del veïnat i es donava als malalts perquè es creia que podia curar.
Antigament a la paret hi havia un escrit que adreçat als passants deia així:
“Aprèn, vianant, quin amor és el d’Ignasi. En dóna testimoni l’aigua d’aquest pou. Beu-ne amb devoció i, ben alliçonat, camina.”
Sabeu que? acabo de passar per davant del pou de la gallina i estaven fent la representació de l’historia que os ha explicat el mingu ! ha set molt bonic!!!i molt agradable la sorpresa lo que ha fet que tornes a casa em un somriure! i pensant amb tots vosaltres!!!
- vadria la pena passar l'escena a càmera lenta i fer un zoom suau on es veiés aquest somriure mentre pensaves en nosaltres
(heu d'imaginar l'entorn, els carrers més vells de Manresa, amb persones que passen, molts d'ells vinguts de terres llunyanes: una barreja de segles i pobresa
..i la MªCarme, lluent al mig, que torna cap a casa pensant que ens escriurà això tan bonic que ens ha deixat més amunt)
4 comentaris:
FELICITATS NASI. CADA DIA QUE PASSA SENTO MÉS LA TEVA NO PRESÈNCIA I MENTRE, CURIOSAMENT, EN EL SOMNI DE LA NIT ET FAS MÉS PRESENT. ESTÀS AQUÍ, ENTRE NOSALTRES.
-
Felicitats Ignasi i Nacho !
No n'estic segur, però crec recordar que la mare era -és- la padrina del Nasi (podríeu confirmar-ho?)
Tampoc estic segur de si era cada any que, per sant Ignasi, li enviava alguna cosa o el trucava. Sí recordo amb seguretat, però, com l'últim any que va viure la mare a casa, li havia enviat un gravat de sant Ignasi amb una dedicatòria. No estava molt segura de si li agradaria i li demanava com disculpes de fer-ho. Després el Nasi la va trucar molt content del detall. La mare, que havia expressat el dubte de si havia d'enviar-li, després va estar molt contenta d'haver-ho fet. Deia que sempre que li parlava era molt 'carinyós' i agraït amb ella..
A la fotografia que ha penjat la MªCarme -la ve fer ella mateixa- es veuen les rajoles que hi ha al Pou de la Gallina del carrer Sobreroca, a Manresa. Il·lustren un miracle que diu la tradició que va fer allí sant Ignasi. Copio d'una web manresana la referència que en dóna:
Fa memòria d’un miracle de Sant Ignasi quan fa sortir del pou una gallina que s’havia ofegat.
Segons la tradició oral i tal com podem veure en les rajoles que hi ha vora el pou, Sant Ignasi va intervenir directament en el fet.
La documentació sobre el cas però ens diu que aquest miracle va ser utilitzat per a la beatificació del Pare Ignasi i que va tenir lloc l’any 1602, al cap de gairebé cinquanta anys de la mort del fundador de la Companyia de Jesús.
La noia es deia Agnès Dalmau, havia nascut el 1588 i era filla de Joan Dalmau, traginer i de Marianna Martor, aquesta darrera ja difunta en aquestes dates. La madrastra de l’Agnès es deia Joana Grau.
“La madrastra havia encarregat a la noia que vigilés la gallina, però l’animal va caure al pou i es va ofegar. Davant del desconsol de la noia, un seu veí, Segimon Torres que era sastre, també al carrer de Sobre-roca, li va dir que pregués a Sant Ignasi. L’Agnès va dir: Pare Ignasi, doneu-me la gallina viva! I la gallina va sortir del pou com si res no li hagués passat.”
La capella del Pou de la Gallina es comença a construir cap a 1730 en què hi ha notícia de la donació dels baixos d’aquesta casa per a tal fi.
L’aigua d’aquest pou, que antigament era al mig del carrer, s’aprofitava per al consum del veïnat i es donava als malalts perquè es creia que podia curar.
Antigament a la paret hi havia un escrit que adreçat als passants deia així:
“Aprèn, vianant, quin amor és el d’Ignasi. En dóna testimoni l’aigua d’aquest pou. Beu-ne amb devoció i, ben alliçonat, camina.”
Sabeu que? acabo de passar per davant del pou de la gallina i
estaven fent la representació de l’historia que os ha explicat
el mingu ! ha set molt bonic!!!i molt agradable la sorpresa lo que ha fet que tornes a casa em un somriure! i pensant amb tots vosaltres!!!
-
vadria la pena passar l'escena a càmera lenta i fer un zoom suau on es veiés aquest somriure mentre pensaves en nosaltres
(heu d'imaginar l'entorn, els carrers més vells de Manresa, amb persones que passen, molts d'ells vinguts de terres llunyanes: una barreja de segles i pobresa
..i la MªCarme, lluent al mig, que torna cap a casa pensant que ens escriurà això tan bonic que ens ha deixat més amunt)
Publica un comentari a l'entrada