30 de gener 2006

5-eMES

OS PRESENTEM EL BLOG DE LES COSINES BERTRAN ,5-eMES,AQUI PENJAREM LES NOSTRES INDIADES I MES !!

29 de gener 2006

Dema comença el conte enrera (10..9..8..) de les que van a l´India

24 de gener 2006

DOS DIES ENRERA!!


Un" bon dia "de la Maite al mòbil m’ha fet recordar de que el dia 21 va ser el cumple del nasi
,,, sort que els aniversaris tenen vuitada !! i al cel aquesta vuitada deu esser INFINITADA!!!!

23 de gener 2006

...de la Guàrdia ? (dia 25)

 SP

Aquesta estampa la va trobar la Mercè el dia de Sant Antoni.

Vet aquí, em vaig dir, l'altre barbut

16 de gener 2006

Sant Antoni

«Avinntòniu!» és el primer que sentia després de travessar el llindar del carrer de la Fraternitat, 19. Diverses vegades: Avintòniu, Avintòniu! i, després, un moviment feixuc amb les dues cames —espardenyes de veta— i feia com qui comença una carrera, la qual cosa em devia contagiar el córrer cap a abraçar-lo

Antoni Pau, de Sant Jordi, un poble de Castelló de la Plana

Alguns diuen que Pau ve de «Paó» que era la manera que alguns tenien per designar l’au del paradís

Fumava Ideales que embolicava i desembolicava per fer-los durar (els ideals). El paper de fumar era groc

Tallava els cabells als acollits a Sant Vicenç de Paül i a mi com un d'ells

La iaia Augustina va explicar que la nit del dia que es va morir (cosa de pulmons) ella li va dir que es tombés d’un costat per veure si se li alleugerien els dolors

Li va dir: ja ho pensava però no gosava fer-ho per no molestar-te

Devien ser les seves darreres paraules

08 de gener 2006

gracies MªCarme, ara ja tinc entrada.

04 de gener 2006

Cert i incert, violent i delicat, « com sempre ! »

— com sempre, però més: del tot —

avui he escollit la zona d’ombra de la cambra des d’on tocar-vos la meva cançó

— « toc-toc » —

( el nostre amic, la mula veloç, l’onagre silvestre de les muntanyes, la pantera de l’estepa, l’home de la guitarra blava, el de la barqueta )

( l’afer del nostre amic pesa damunt nostre i per això hem escollit el camí més remot de les més remotes i més solitàries de les muntanyes )

( el nostre amic, com un conserge màgic que amb unes quantes claus pesades a la mà sempre era a punt d’adreçar-nos un signe portador de sentit )

( com un que suscita, com un que anima, com un que ens saludava )

* * *

( El capità es mantingué serè )

[ La lluna aparegué en el cel ]

( Era alt; mai no s’ajupia )

[ Corria per damunt els núvols ]

( Li vàrem tancar els ulls )

[ La lluna era un vel ]

( Semblava una ploma )


Santi