30 de gener 2006
5-eMES
OS PRESENTEM EL BLOG DE LES COSINES BERTRAN ,5-eMES,AQUI PENJAREM LES NOSTRES INDIADES I MES !!
24 de gener 2006
23 de gener 2006
16 de gener 2006
Sant Antoni
«Avinntòniu!» és el primer que sentia després de travessar el llindar del carrer de la Fraternitat, 19. Diverses vegades: Avintòniu, Avintòniu! i, després, un moviment feixuc amb les dues cames —espardenyes de veta— i feia com qui comença una carrera, la qual cosa em devia contagiar el córrer cap a abraçar-lo
Antoni Pau, de Sant Jordi, un poble de Castelló de la Plana
Alguns diuen que Pau ve de «Paó» que era la manera que alguns tenien per designar l’au del paradís
Fumava Ideales que embolicava i desembolicava per fer-los durar (els ideals). El paper de fumar era groc
Tallava els cabells als acollits a Sant Vicenç de Paül i a mi com un d'ells
La iaia Augustina va explicar que la nit del dia que es va morir (cosa de pulmons) ella li va dir que es tombés d’un costat per veure si se li alleugerien els dolors
Li va dir: ja ho pensava però no gosava fer-ho per no molestar-te
Devien ser les seves darreres paraules
Antoni Pau, de Sant Jordi, un poble de Castelló de la Plana
Alguns diuen que Pau ve de «Paó» que era la manera que alguns tenien per designar l’au del paradís
Fumava Ideales que embolicava i desembolicava per fer-los durar (els ideals). El paper de fumar era groc
Tallava els cabells als acollits a Sant Vicenç de Paül i a mi com un d'ells
La iaia Augustina va explicar que la nit del dia que es va morir (cosa de pulmons) ella li va dir que es tombés d’un costat per veure si se li alleugerien els dolors
Li va dir: ja ho pensava però no gosava fer-ho per no molestar-te
Devien ser les seves darreres paraules
15 de gener 2006
13 de gener 2006
12 de gener 2006
08 de gener 2006
04 de gener 2006
Cert i incert, violent i delicat, « com sempre ! »
— com sempre, però més: del tot —
avui he escollit la zona d’ombra de la cambra des d’on tocar-vos la meva cançó
— « toc-toc » —
( el nostre amic, la mula veloç, l’onagre silvestre de les muntanyes, la pantera de l’estepa, l’home de la guitarra blava, el de la barqueta )
( l’afer del nostre amic pesa damunt nostre i per això hem escollit el camí més remot de les més remotes i més solitàries de les muntanyes )
( el nostre amic, com un conserge màgic que amb unes quantes claus pesades a la mà sempre era a punt d’adreçar-nos un signe portador de sentit )
( com un que suscita, com un que anima, com un que ens saludava )
* * *
( El capità es mantingué serè )
[ La lluna aparegué en el cel ]
( Era alt; mai no s’ajupia )
[ Corria per damunt els núvols ]
( Li vàrem tancar els ulls )
[ La lluna era un vel ]
( Semblava una ploma )
Santi
— com sempre, però més: del tot —
avui he escollit la zona d’ombra de la cambra des d’on tocar-vos la meva cançó
— « toc-toc » —
( el nostre amic, la mula veloç, l’onagre silvestre de les muntanyes, la pantera de l’estepa, l’home de la guitarra blava, el de la barqueta )
( l’afer del nostre amic pesa damunt nostre i per això hem escollit el camí més remot de les més remotes i més solitàries de les muntanyes )
( el nostre amic, com un conserge màgic que amb unes quantes claus pesades a la mà sempre era a punt d’adreçar-nos un signe portador de sentit )
( com un que suscita, com un que anima, com un que ens saludava )
* * *
( El capità es mantingué serè )
[ La lluna aparegué en el cel ]
( Era alt; mai no s’ajupia )
[ Corria per damunt els núvols ]
( Li vàrem tancar els ulls )
[ La lluna era un vel ]
( Semblava una ploma )
Santi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)