Sant Antoni

«Avinntòniu!» és el primer que sentia després de travessar el llindar del carrer de la Fraternitat, 19. Diverses vegades: Avintòniu, Avintòniu! i, després, un moviment feixuc amb les dues cames —espardenyes de veta— i feia com qui comença una carrera, la qual cosa em devia contagiar el córrer cap a abraçar-lo

Antoni Pau, de Sant Jordi, un poble de Castelló de la Plana

Alguns diuen que Pau ve de «Paó» que era la manera que alguns tenien per designar l’au del paradís

Fumava Ideales que embolicava i desembolicava per fer-los durar (els ideals). El paper de fumar era groc

Tallava els cabells als acollits a Sant Vicenç de Paül i a mi com un d'ells

La iaia Augustina va explicar que la nit del dia que es va morir (cosa de pulmons) ella li va dir que es tombés d’un costat per veure si se li alleugerien els dolors

Li va dir: ja ho pensava però no gosava fer-ho per no molestar-te

Devien ser les seves darreres paraules