Cert i incert, violent i delicat, « com sempre ! »

— com sempre, però més: del tot —

avui he escollit la zona d’ombra de la cambra des d’on tocar-vos la meva cançó

— « toc-toc » —

( el nostre amic, la mula veloç, l’onagre silvestre de les muntanyes, la pantera de l’estepa, l’home de la guitarra blava, el de la barqueta )

( l’afer del nostre amic pesa damunt nostre i per això hem escollit el camí més remot de les més remotes i més solitàries de les muntanyes )

( el nostre amic, com un conserge màgic que amb unes quantes claus pesades a la mà sempre era a punt d’adreçar-nos un signe portador de sentit )

( com un que suscita, com un que anima, com un que ens saludava )

* * *

( El capità es mantingué serè )

[ La lluna aparegué en el cel ]

( Era alt; mai no s’ajupia )

[ Corria per damunt els núvols ]

( Li vàrem tancar els ulls )

[ La lluna era un vel ]

( Semblava una ploma )


Santi