Fa uns moments que he parlat amb la Montse, m'enyorava d'alguna cosa... i parlar amb ella m'ha fet sentir més aprop l'escalfor del enyor,m'ha reconfortat.
Gràcies Nasi És difícil dir que amb tant anys junts no tinguem records amb tu. És difícil dir que tot s'ha acabat. És fàcil dir que aquest és també el vaixell del nostre més llarg viatge. És difícil dir que mai ens tornarem a veure. És difícil pensar que no hi ets quan en cada cantonada et trobo. És fàcil trobar-te. Quan et sembla que estàs sola tu sempre hi ets.
Os transcric paraules del fill del Xevi que un dia va deixar al blog del Pitu: "...a tu que ja has llevat ancores, a tu que ja has desplegat les veles, a tu que ja has enfilat rumb cap a l'horitzó, on el sol neix cada dia i on el blau és més intens... Viatja i no miris enrera, perque el que deixes a port és sens dubte un tresor per a tots els que encara construim el barco de la vida." QUE BONIQUES! I QUE ADIENTS!!!!!!!
Això em fa pensar en que també va ser en un d'aquests dies d'ara fa un any, que la Mercè va quedar tancada dins d'un pis d'aquesta mateixa escala on havia anat a netejar
6 comentaris:
Fa uns moments que he parlat amb la Montse, m'enyorava d'alguna cosa... i parlar amb ella m'ha fet sentir més aprop l'escalfor del enyor,m'ha reconfortat.
Gràcies, Montse, gràcies Carmeta per el record.
Endavant! familia
Mima
Gràcies Nasi
És difícil dir que amb tant anys junts no tinguem records amb tu.
És difícil dir que tot s'ha acabat.
És fàcil dir que aquest és també el vaixell del nostre més llarg viatge.
És difícil dir que mai ens tornarem a veure.
És difícil pensar que no hi ets quan en cada cantonada et trobo.
És fàcil trobar-te. Quan et sembla que estàs sola tu sempre hi ets.
Os transcric paraules del fill del Xevi que un dia va deixar al blog del Pitu:
"...a tu que ja has llevat ancores, a tu que ja has desplegat les veles, a tu que ja has enfilat rumb cap a l'horitzó, on el sol neix cada dia i on el blau és més intens... Viatja i no miris enrera, perque el que deixes a port és sens dubte un tresor per a tots els que encara construim el barco de la vida."
QUE BONIQUES! I QUE ADIENTS!!!!!!!
06.12.06
Hi ha algú...
—algú que per la coincidència de la cançó de Bob Dylan
( " Toc-toc-toc, obriu-me les portes del cel" )
amb la festa de sant Nicolau
( "Sant Nicolau, obriu la portalada, sant Nicolau, obriu, obriu, si us plau" ) —
... hi ha algú que avui recorda l'aniversari de la tornada a la vida de l'Ignasi
— Per molts anys !
Mercè
Això em fa pensar en que també va ser en un d'aquests dies d'ara fa un any, que la Mercè va quedar tancada dins d'un pis d'aquesta mateixa escala on havia anat a netejar
"Toc toc" em va dir que també va pensar
Santi
Ara que vespregen les paraules, ara busco els manantials en el teu silenci, Nasi
Santi
Publica un comentari a l'entrada