Sant Jaume ve de Galícia,
sant Jaume ve d’Aragó
i a Lleida va deixar estesa
la fe de Nostre Senyor.
Sant Jaume de Galícia
s’atura al Peu del Romeu,
àngels baixen llum per treure´s
una punxa que te al peu.
Veniu, veniu, fills de Lleida,
veniu tots a la processó;
que el Sant des del cel us crida
per dar-vos sa protecció
Aquest poemet és el que canten els vailets de Lleida per rememorar l'incident que sant Jaume va tenir a Lleida, no sé si anant o tornant de Galícia. La cosa és que, quan anava caminant per aquelles terres, a sant Jaume se li va clavar una punxa al peu. Com que era de nit, no se la podia treure perquè no s'hi veia, però -ja ho deia avui a la segona lectura sant Pau: "tirats per terra, però no abatuts". Resulta que mentre era allà a terra assegut, van baixar uns àngels amb fanalets per fer-li llum i, gràcies a ells va poder treure's la punxa, seguir camí i, de passada deixar-los una festa simpàtica als de Lleida: la festa dels fanalets...
Per moltes felicitats, Jaumes !!
