- Hola Oriol. Bon número el quatre quatre, sí. A casa coneixiem bé uns cotxes que en dèiem així (dèiem "goita, un quatre quatre..!", o "jo quan sigui gran em compraré un quatre quatre.."
Posats a recordar vehicles, et puc dir que justament al lloc de la fotografia és on alguns vem aprendre a anar en bici. Jo ho vaig fer amb una de color blau, sense barra al quadre, que era de la Montse. Recordo que quan vaig tenir dominat això de donar voltes al mig camp de tenis, em van animar a fer la baixada aquella que anava cap al poble i, sense saber frenar encara, em va començar a trontollar el manillar de la bici, cosa bèstia, que no sé com no em vaig matar :))
Com el Santi recorda allò dels vampirs jo recordo un pinguí que ens vas enviar un divendres com avui. Saltava content perquè tenia festa: boinc, boinc, boinc..
També sé que avui el Pere estava anant -caminant- cap a Resquera: saludo a mi hermanito que me estarà escuchando
Ara que veig això del 4x4, recordo que el Josep Ma. (Arqué) i el Quim (un de l'Ametlla) en van comprar un de color negre i (per suposat) de segona mà per cinc mil peles. Tinc encara present els nervis d'anar-lo a buscar i el record de posar-lo en una baixa, cap a Bigues, a una velocitat punta de 80!!!!! per hora, i cap al final de la baixada vam tenir que parar i baixar a tota llet perquè, com que el cotxe sortia d'un "xatarrero", anava de sèrie amb un rusc d'abelles al pannell de la porta esquerre... Us ho podeu imaginar!!!
En la propera trobada us invito a tots a una horxata o un Macallan o a un Glenfiddich. ;-)
Uri no recordo la de "vampirs" però recordo molt i molt la teva especial alegria, donat segurament per ser el mes petit de tots els Arqués... PER MOLTS ANYS!!
mira que.. nosaltres aquí filant prim i aquest parell, la Martina i l'Arnau, d'aquí a dos dies estaran com tots els altres "fills de cosins" fent anar els teclats a tort i a dret. Jo els veig sovint amb nosequantes -moltes!- sessions de Messenger obertes i escrivint missatges de mòbil sense ni mirar el teclat. Aquesta gent jove estan sonats !
(dedicat als espies, que em penso que son més dels que ens pensem)
Aquesta podria ser una crónica de Vilabertran si és que algu en sabes quelcom mes: és diu que l'Avi Josep de Vilabertran tocava l'acordió. Aquest instrument havia estat en repòs durant molt temps en un altell d'alguna de les cases en que hi havia viscut la familia. Au! Mercedes, Tere, o els més vells de la colla feu memòria...
11 comentaris:
photo cedida for your sister maria teresa!
FELICITATS ORIOL! PER FI HAS TRET EL CAP PER EL BLOG!!!!!! NO SAPS LO GRAN QUE ES EL NOSTRE ANYOR!!!!!!
Òndia !
Sí !
Ja el recordo !
És un paio que abans, quan jo era jove, a tots ens deia coses animoses al blog
Recordo especialment aquella vegada que ens en va explicar una de vampirs
Vaig estar dues nits sense dormir !
Allò sí que eren "aventis"... Quins temps, aquells...
Per si de cas m’equivoco... felicitats Martina! Que be que els portes!sembles mes jove!!!!!
Oriol, germà, moltes felicitats !!! Un bon número el forty forty 44. i què ?.. t'has quedat com un 4 , avui ???
-
Hola Oriol. Bon número el quatre quatre, sí. A casa coneixiem bé uns cotxes que en dèiem així (dèiem "goita, un quatre quatre..!", o "jo quan sigui gran em compraré un quatre quatre.."
Posats a recordar vehicles, et puc dir que justament al lloc de la fotografia és on alguns vem aprendre a anar en bici. Jo ho vaig fer amb una de color blau, sense barra al quadre, que era de la Montse. Recordo que quan vaig tenir dominat això de donar voltes al mig camp de tenis, em van animar a fer la baixada aquella que anava cap al poble i, sense saber frenar encara, em va començar a trontollar el manillar de la bici, cosa bèstia, que no sé com no em vaig matar :))
Com el Santi recorda allò dels vampirs jo recordo un pinguí que ens vas enviar un divendres com avui. Saltava content perquè tenia festa: boinc, boinc, boinc..
També sé que avui el Pere estava anant -caminant- cap a Resquera: saludo a mi hermanito que me estarà escuchando
Records a la MªPia. Felicitats !!
Grazie mile! Tutti!!!
Ara que veig això del 4x4, recordo que el Josep Ma. (Arqué) i el Quim (un de l'Ametlla) en van comprar un de color negre i (per suposat) de segona mà per cinc mil peles. Tinc encara present els nervis d'anar-lo a buscar i el record de posar-lo en una baixa, cap a Bigues, a una velocitat punta de 80!!!!! per hora, i cap al final de la baixada vam tenir que parar i baixar a tota llet perquè, com que el cotxe sortia d'un "xatarrero", anava de sèrie amb un rusc d'abelles al pannell de la porta esquerre... Us ho podeu imaginar!!!
En la propera trobada us invito a tots a una horxata o un Macallan o a un Glenfiddich. ;-)
Oriol (el GRAN [de vell], el 4x4, ...)
arnau i martina.
avui vaig a casa la montse i dela iaia.
(La primera entrada al Blog de l'Arnau)
Uri no recordo la de "vampirs" però recordo molt i molt la teva especial alegria, donat segurament per ser el mes petit de tots els Arqués...
PER MOLTS ANYS!!
Mima
-
Visca per l'Arnau (el tema és el llenguatge)
mira que.. nosaltres aquí filant prim i aquest parell, la Martina i l'Arnau, d'aquí a dos dies estaran com tots els altres "fills de cosins" fent anar els teclats a tort i a dret. Jo els veig sovint amb nosequantes -moltes!- sessions de Messenger obertes i escrivint missatges de mòbil sense ni mirar el teclat. Aquesta gent jove estan sonats !
(dedicat als espies, que em penso que son més dels que ens pensem)
Aquesta podria ser una crónica de Vilabertran si és que algu en sabes quelcom mes: és diu que l'Avi Josep de Vilabertran tocava l'acordió. Aquest instrument havia estat en repòs durant molt temps en un altell d'alguna de les cases en que hi havia viscut la familia.
Au! Mercedes, Tere, o els més vells de la colla feu memòria...
Publica un comentari a l'entrada