La mare diu que l'avi, per estalviar, va casar les dues filles de cop. Alomillor això explica que per les cares no estiguéssin massa convençudes. L'avi, fa un posat d'home tibat, un pèl orgullós?, orgullós de casar les filles?. El seu posat, és del qui deixa en mans d'uns marits, unes filles ben educades en la tradició catòlica-conservadora......... Vinga animint-se a fer comments iconogràfics.....sabent que coneixem aquesta història de la família.......
Que hi hagi un blog de família, de la família de les filles -les 4- d'aquell senyor de la fotu amb barret, ja és indici que alguna bona feina començava, aquell dia..
Jo recordo com la mare explicava que, poc després de casar-se, anant amb la Vespa, en una corba van caure. El pare es va aixecar de terra i es va estranyar de veure-la allà clavada al seient de la Vespa. Preocupat, li va dir:
-"Que t'has fet mal? Que no et pots moure?"
i la mare li va contestar:
-"No. És que tu em vas dir que, a la Vespa, m'estigués sempre ben quieta.."
Potser això també parla d'una època d'un gran sotmetiment de les dones als marits. Però jo n'estic segur, perquè ho he viscut, que no és exacte. Això seria forçar tendenciosament la història. Conservo en la memòria moltes escenes de dominàncies i petites injustícies -com a totes les famílies, suposo- de l'un (qualsevol dels dos) envers l'altre..
I m'agrada afegir que, parlant amb la mare, ja vídua, vaig arribar a intuir una lleialtat candorosa i (com expressar-ho..) molt neta, en el seu amor, també per les dues bandes
3 comentaris:
Que bona la fotu ! No feien cara de tenir-ho gaire clar, oi? ..o potser els hi feia por el fotògraf :{
La mare diu que l'avi, per estalviar, va casar les dues filles de cop.
Alomillor això explica que per les cares no estiguéssin massa convençudes.
L'avi, fa un posat d'home tibat, un pèl orgullós?, orgullós de casar les filles?. El seu posat, és del qui deixa en mans d'uns marits, unes filles ben educades en la tradició catòlica-conservadora.........
Vinga animint-se a fer comments iconogràfics.....sabent que coneixem aquesta història de la família.......
Que hi hagi un blog de família, de la família de les filles -les 4- d'aquell senyor de la fotu amb barret, ja és indici que alguna bona feina començava, aquell dia..
Jo recordo com la mare explicava que, poc després de casar-se, anant amb la Vespa, en una corba van caure. El pare es va aixecar de terra i es va estranyar de veure-la allà clavada al seient de la Vespa. Preocupat, li va dir:
-"Que t'has fet mal? Que no et pots moure?"
i la mare li va contestar:
-"No. És que tu em vas dir que, a la Vespa, m'estigués sempre ben quieta.."
Potser això també parla d'una època d'un gran sotmetiment de les dones als marits. Però jo n'estic segur, perquè ho he viscut, que no és exacte. Això seria forçar tendenciosament la història. Conservo en la memòria moltes escenes de dominàncies i petites injustícies -com a totes les famílies, suposo- de l'un (qualsevol dels dos) envers l'altre..
I m'agrada afegir que, parlant amb la mare, ja vídua, vaig arribar a intuir una lleialtat candorosa i (com expressar-ho..) molt neta, en el seu amor, també per les dues bandes
Publica un comentari a l'entrada