El retorn tranquil allà on som, allà on ja ens trobem, és infinitament més difícil que els angoixants viatges cap allà on encara no som o no hem estat (i on no serem mai)
Retornar allà on, pròpiament, ja som: tota una experiència !
Fer una experiència significa obtenir alguna cosa en caminar un camí
La lentitud i la constància amb les quals creix un arbre...
L’amplitud i grandesa de totes les coses crescudes que hi ha prop d’un camí...
Al carrer de Pau Bertran hi ha una casa al rebedor de la qual hi ha un quadre de ceràmica
Representa algú que torna a casa amb un feix de llenya a les espatlles per un cami impregnat d’amplitud i de grandesa de tot allò que hi ha crescut a les vores
El camí recull tot allò que té substància en el seu entorn i entrega la seva a qui el recorre
Montse, en aquesta foto erets a casa. Feies l'últim "discurs" de la tarde, abans d'acomiadar-nos,la teva paraula serena, tranquila, paraula que dessitgem sentir,la que resumeig, ens treu de dubtes, la que és mes clara que l'aigüa, la que ens apropa molt a qui la diu.
M'adhereixo també als aplaudiments, Montse, Mingu, Isabel, Imma, Santi, M Carme.
I en al·lusió a la lentitud i constància amb la que creix un arbre puc puntualitzar que un alzinar (bosc d'alzines) triga uns 100 anys en recuperar-se d'una erosió.
"100 anys de soledat", no és això. El camí per la vida d'un alzinar en reconstrucció és gaudeix, dia a dia, després d'una mullena darrera de l'altre. El camí és llarg però cada nova fulla d'una alzina és substància que nodreix la casa dels Bertran.
Si cal faré també una transcripció de la ponència.
5 comentaris:
FELICITATS MONTSE! AQUEST MES FAS DOBLET!
Transcripció del text de la ponència:
Benvolguts Bertrans tots
El retorn tranquil allà on som, allà on ja ens trobem, és infinitament més difícil que els angoixants viatges cap allà on encara no som o no hem estat (i on no serem mai)
Retornar allà on, pròpiament, ja som: tota una experiència !
Fer una experiència significa obtenir alguna cosa en caminar un camí
La lentitud i la constància amb les quals creix un arbre...
L’amplitud i grandesa de totes les coses crescudes que hi ha prop d’un camí...
Al carrer de Pau Bertran hi ha una casa al rebedor de la qual hi ha un quadre de ceràmica
Representa algú que torna a casa amb un feix de llenya a les espatlles per un cami impregnat d’amplitud i de grandesa de tot allò que hi ha crescut a les vores
El camí recull tot allò que té substància en el seu entorn i entrega la seva a qui el recorre
Moltes Gràcies !
(Aplaudiments)
Montse, en aquesta foto erets a casa. Feies l'últim "discurs" de la tarde, abans d'acomiadar-nos,la teva paraula serena, tranquila, paraula que dessitgem sentir,la que resumeig, ens treu de dubtes, la que és mes clara que l'aigüa, la que ens apropa molt a qui la diu.
PER MOLTS ANYS I FELICITATS!
mima
-
M'ajunto als aplaudiments, Montse, Imma i Santi. Rebre una ponència així el dia del sant (avui és també el sant de tots) és fantàstic.
M'adhereixo també als aplaudiments, Montse, Mingu, Isabel, Imma, Santi, M Carme.
I en al·lusió a la lentitud i constància amb la que creix un arbre puc puntualitzar que un alzinar (bosc d'alzines) triga uns 100 anys en recuperar-se d'una erosió.
"100 anys de soledat",
no és això.
El camí per la vida d'un alzinar en reconstrucció és gaudeix, dia a dia, després d'una mullena darrera de l'altre. El camí és llarg però cada nova fulla d'una alzina és substància que nodreix la casa dels Bertran.
Si cal faré també una transcripció de la ponència.
Felicitats Montse !!
Publica un comentari a l'entrada