Cada dia más linda gràcies al pas dels anys !!! Felicitats Montse i molt benvinguda al club de gent que ja ha madurat. Els altres encara esteu una mica verdets...tot arriba ...... i no patiu ens teniu a tota una penya que us ajuda en el camí de la veritat... i ara ja en tenim una més....la Toto..
Ens ha agradat molt de veure la vostra fotografia, està molt ben escollida. És com un muntatge, no?
A veure si fas un esforç i ens dius quina sensació fa això d'arribar a cinquentona. És que ja saps que a nosaltres ens toca ben aviat i voldriem anar-nos preparant..
El retorn tranquil allà on som, allà on ja ens trobem, és infinitament més difícil que els angoixants viatges cap allà on encara no som o no hem estat (i on no serem mai)
Retornar allà on, pròpiament, ja som !
Tota una experiència !
Fer una experiència significa obtenir alguna cosa en caminar un camí
El camí recull tot allò que té substància en el seu entorn i entrega la seva a qui el recorre
La lentitud i la constància amb les quals creix un arbre...
L’amplitud i grandesa de totes les coses crescudes que hi ha prop d’un camí...
Com les roses, per exemple, que hi ha a la vora del camí dels fils
Santi,el meu pas per aquest camí el que em fa creixer no esta tant en el camí en si mateix si no als marges tot el que visc mentre hi paso,el que veig, el que gaudeixo, m' entristeix, enyoro, oloro estimo...sentiments que no puc amagar mentre vaig fent pas i de pàs per aquesta i única vida.
Les roses d'aquest camí sempre fan olor i m' acompanyen sigui quina sigui la llargada del fil.
Gràcies a cada instant per un munt de coses que m'ha donat la vida... Ho paso al pare i a la mare.
Maite, M.Carme com dieu en el mail,costa d'entendre de vegades el que escriu el Santi, us ha fet riure la paraula PASA-HO...quant ho vaig llegir em va enxampar en un moment tendra i vaig voler fer una dedicatòria als pares,com un "conglomerat" de totes les paraules...per donar gràcies? no ho sé!, la veritat, no en sé mes... L'ÚNICA EXCUSA QUE HI POT HABER ÉS : el tema és el llenguatge.
De les paraules de la tieta merssedes d'ahir dedueixo que les teves paraules, que tots els teus bons desitjos, els han arribat, fil per randa, als pares
Digues a les teves cosines que miraré d'explicar-me millor
Tot plegat ve de què experiència, en alemany, es diu Erfahrt, de fahren, que vol dir viatjar, caminar
Era com una petita joia que tenia a les mans i, com que no tenia res més, la volia donar, a tots els personatges que els ho vaig donar i m'adonava en fer-ho que el llenguatge era una cosa expansiva i viva que creixia, que anava creixent: tot un viatge, el llenguatge...
Gràcies al llenguatge, tinc, per exemple ara, la possibilitat de la seguent experiència: què diem quan diem pare ?
8 comentaris:
Cada dia más linda gràcies al pas dels anys !!!
Felicitats Montse i molt benvinguda al club de gent que ja ha madurat. Els altres encara esteu una mica verdets...tot arriba ...... i no patiu ens teniu a tota una penya que us ajuda en el camí de la veritat... i ara ja en tenim una més....la Toto..
jajjajajajaj
cal dir que aquesta lindera li be dels carinyets del seu Jose!!!!!
preparet Montse que els remullarem a la carta! PER MOLTS ANYS !!
-
Moltes felicitats !
Ens ha agradat molt de veure la vostra fotografia, està molt ben escollida. És com un muntatge, no?
A veure si fas un esforç i ens dius quina sensació fa això d'arribar a cinquentona. És que ja saps que a nosaltres ens toca ben aviat i voldriem anar-nos preparant..
Moltes felicitats de tot cor !!!
El retorn tranquil allà on som, allà on ja ens trobem, és infinitament més difícil que els angoixants viatges cap allà on encara no som o no hem estat (i on no serem mai)
Retornar allà on, pròpiament, ja som !
Tota una experiència !
Fer una experiència significa obtenir alguna cosa en caminar un camí
El camí recull tot allò que té substància en el seu entorn i entrega la seva a qui el recorre
La lentitud i la constància amb les quals creix un arbre...
L’amplitud i grandesa de totes les coses crescudes que hi ha prop d’un camí...
Com les roses, per exemple, que hi ha a la vora del camí dels fils
(passa-ho a l’Imma !)
Santi,el meu pas per aquest camí el que em fa creixer no esta tant en el camí en si mateix si no als marges tot el que visc mentre hi paso,el que veig, el que gaudeixo, m' entristeix, enyoro, oloro
estimo...sentiments que no puc amagar mentre vaig fent pas i de pàs per aquesta i única vida.
Les roses d'aquest camí sempre fan olor i m' acompanyen sigui quina sigui la llargada del fil.
Gràcies a cada instant per un munt de coses que m'ha donat la vida...
Ho paso al pare i a la mare.
Maite, M.Carme com dieu en el mail,costa d'entendre de vegades el que escriu el Santi, us ha fet riure la paraula PASA-HO...quant ho vaig llegir em va enxampar en un moment tendra i vaig voler fer una dedicatòria als pares,com un "conglomerat" de totes les paraules...per donar gràcies? no ho sé!, la veritat, no en sé mes... L'ÚNICA EXCUSA QUE HI POT HABER ÉS : el tema és el llenguatge.
Ep !
El tema és el llenguatge no és cap excusa
És el tema
De les paraules de la tieta merssedes d'ahir dedueixo que les teves paraules, que tots els teus bons desitjos, els han arribat, fil per randa, als pares
Digues a les teves cosines que miraré d'explicar-me millor
Tot plegat ve de què experiència, en alemany, es diu Erfahrt, de fahren, que vol dir viatjar, caminar
Era com una petita joia que tenia a les mans i, com que no tenia res més, la volia donar, a tots els personatges que els ho vaig donar i m'adonava en fer-ho que el llenguatge era una cosa expansiva i viva que creixia, que anava creixent: tot un viatge, el llenguatge...
Gràcies al llenguatge, tinc, per exemple ara, la possibilitat de la seguent experiència: què diem quan diem pare ?
Oi que roda, això ?
Segur !
Publica un comentari a l'entrada