Responen al nom d'Albert i de Nuri i tenen la immensa sort de ser el gran i la petita d'un avi que va néixer un onze de l'onze, a les onze
El dia, avui, és magnífic
Vinc del port de Vilabertran i us ho puc garantir
Penso que és un gran regal, un dia com avui
M'agradaria haver nascut avui
No sabria què dir-los de millor per felicitar-los
5 comentaris:
quina gran feliçitat!!! un gran grapat dels mes grans de felicitats per a vosaltres! vinga a repartiu-se-les com a bons cosins!
Albert!
Núria!
Moooltes feliciiiiiitats pels 2
Ara ja som els cosins veinteañeros!!
Bueno bueno... encara que alguns, no per gaire temps.
Per molts anys!!!!
Una abraçada
Marta
Uooooopaaaa !!!!
Moltes gràcies a toooots i toootes !!!!
I felicitats a la Núria també !!!! Nenaaaa estàs molt cambiada eh ???? O sigui que tots els cosins ja tenim més de 20 anys eeeh? Vaia vaia si és que ja tenim una edat !!!
Imma, ¿ per què no ens ho expliques això del cognom de la Nadala ?
Jo crec que tu saps més coses de les que dius...
Jo, el què puc explicar són les tombarelles del meu cap quan arriba el desembre i sento comentaris com aquests:
—Demà vindrà la n(N)adala !
—Has vista la n(N)adala ?
—Han anat a casa la n(N)adala !
Santi...Santi, no m'estiris de la llengua, però bé, que tot sigui per fer escriure a algú que potser ens en podría dir més coses, qui ho sap!
Albert i Nadala Manu(b)vens, són parella i viuen a St Sadurní.
Quan van decidir anar a viure junts els pares de la Nadala van tenir ganes de coneixer-nos, i bé alló que passa mentre és sopa amb bona companyia, qu'és xerra, és veu etc.. i en un moment donat del sopar la Mare de la N. li diu al seu home: escolta! Ventura Manuvens... i ja us podeu arribar a imaginar la meva curiositat per saber mes d'aquest cognom.
Vaig explicar que tènia familia a Manresa que s'en deia...al dir Manresa el pare de la N. és posar a l'ha guait, i digué: quant tèniem la botiga, de queviures,un día va entrar un bon home, dient qu'era advocat i en veure el nom de "Queviures Manuvens" li va cridar l'atenció, ens va deixar una tarja per si en alguna ocasió necesitavem dels seus serveis.
Ostres! aquell sopar és va animar d'alló mes, era com estar en familia, còmode, tranquil, el meu cap donava voltes al fet tant casual, fins que em vaig adonar que ja no seguia la conversa...i ho vaig deixar estar.
Avui un de naltros m'ha preguntat si era veritat el cognom de la Nadala, hi ha cregut que era tema de blog...amb fulls d'espiral.
Publica un comentari a l'entrada