Cosins, volia ser poeta ara. No sé si me n'he sortit gaire. Quan venia per la muntanya aquest matí, sentia fortament la nostalgia del record. I volia que des del record, algú em recordés. Però aquest algú hauria de ser adiví. I em debatia amb la disquisició de : per què en comptes de que hom et recordi i et remogui la vida no fas cosa per a recordar a un altre que et pugui remoure la vida.....
Maite
Gràcies Maite!!
2 comentaris:
Els nivells d'intensitat del llenguatge d'aquest blog van en augment dia a dia
Felicitats — i salutacions — a tothom
Us envio el regalet que ell m'ha enviat i que m'ha emocionat molt
Si ho escolteu a una cambra fosca, potser us semblarà, com a mi m'ho assemblat, que era ell qui la cantava
http://www.youtube.com/watch?v=u4gEyvHKRfM
( Qui sóc jo, paraula, i què és el meu rodal, perquè m’hagis conduït fins aquí ? )
( Sóc molt a prop teu, em tens als llavis, em tens al cor, sóc la paraula que creus, la que proclames. Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi )
Avui sí que podia deixar passar tranquil·lament el temps de la felicitació, Nasi, que no et calia llegir-la al blog..
Per molts anys !
Ens ha agradat molt allò de Antònia Font, el Monturiol, el Krushev i el plancton. Una passada, i diferent !
Publica un comentari a l'entrada