Tots els nosaltres del mon estàvem pendents dels antibiòtics de la cama del Narayan. Amb el Nasi i el Pitu, miràvem cap a la Índia per si hi havia novetats..
El Xevi, al final treia el cap, amb un somriure confiat, semblant a aquell somriure de la fotu del Narayan i et deia a tu, MªCarme (encara no ens havia vist que el miràvem):
“─Tranquilo majete !, que el Narayan està content. Ell vol que la seva cama es curi. Jo vull que la seva cama es curi. Tots volem que la seva cama es curi.. Però el que de veritat vol, fins i tot mes que la seva cama, el que el fa content, es que estiguem per ell..”
I tu, MªCarme, allà a cavall de la lluna, ens feies la fotu..
M'Agrada molt aquesta imatge. Com a geògrafa crec que tenir una vista nocturna/diurna de la Terra és una meravella. Com a ciutadana de la Terra, i de l'univers, un Univers del qual tots en formem part, cal reivindicar no sols cada punt de llum del Planeta Blau. Vivim en un univers estel·lat o constel·lat, i des d'aquestes minúscules llums del nostre dia i de la nostra nit som observats; en definitiva, sols ens uneix una casa, la LLUM. Per tant, som una mateixa cosa.
Parlant de geografia i a propòsit d'aquesta imatge que sembla dels Pynk Floyd, sembla que la bertranada més gran que mai s'ha fet és d'un tal Joan Cristòfor Colom i ... BERTRAN ! ( circa 1487 )
4 comentaris:
I aprofitem la avinentesa per felicitar en Melcior!
Aquest teu somni ens el podríem imaginar així:
Tots els nosaltres del mon estàvem pendents dels antibiòtics de la cama del Narayan. Amb el Nasi i el Pitu, miràvem cap a la Índia per si hi havia novetats..
El Xevi, al final treia el cap, amb un somriure confiat, semblant a aquell somriure de la fotu del Narayan i et deia a tu, MªCarme (encara no ens havia vist que el miràvem):
“─Tranquilo majete !, que el Narayan està content. Ell vol que la seva cama es curi. Jo vull que la seva cama es curi. Tots volem que la seva cama es curi.. Però el que de veritat vol, fins i tot mes que la seva cama, el que el fa content, es que estiguem per ell..”
I tu, MªCarme, allà a cavall de la lluna, ens feies la fotu..
M'Agrada molt aquesta imatge. Com a geògrafa crec que tenir una vista nocturna/diurna de la Terra és una meravella.
Com a ciutadana de la Terra, i de l'univers, un Univers del qual tots en formem part, cal reivindicar no sols cada punt de llum del Planeta Blau. Vivim en un univers estel·lat o constel·lat, i des d'aquestes minúscules llums del nostre dia i de la nostra nit som observats; en definitiva, sols ens uneix una casa, la LLUM. Per tant, som una mateixa cosa.
M Carme, ets un SOL !!
Parlant de geografia i a propòsit d'aquesta imatge que sembla dels Pynk Floyd, sembla que la bertranada més gran que mai s'ha fet és d'un tal Joan Cristòfor Colom i ... BERTRAN ! ( circa 1487 )
Publica un comentari a l'entrada