Avui fa 11 anys que va morir el pare.
La MªCarme ens envia aquesta fotu, i diu perquè:
perque aquesta? pues perque es un reflexa d'alegria i disfrute! i perque estem tots!
..que ve a ser el que la mare volia quan va escollir el que haviem de posar al recordatori ("Vull que estigueu sempre contents... ")
Per això, sembla com si el pare ens el dediqués, el salm 125 que avui llegim a missa:
Quan el Senyor renovà la vida de Sió,
ho crèiem un somni.
La nostra boca s'omplí d'alegria,
de crits i de rialles.
Els altres pobles es deien:
«És magnífic el que el Senyor fa a favor d'ells!»
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem!
Renova la nostra vida, Senyor,
com l'aigua renova l'estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls
criden de goig a la sega.
Sortien a sembrar tot plorant,
carregats amb la llavor;
i tornen cantant d'alegria,
duent a coll les seves garbes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada