Ens ha agradat el poema que vas deixar ahir. Un cant bonic d’agraïment que recorda aquell "gracias a la vida" de la Violeta Parra..
I la fotografia. Qui la deu haver penjat? El Jordi i la Mima?, els de casa teva? tu mateix?. Justament abans d'ahir vem copiar, d'una fotu semblant a aquesta (es veia Montserrat) una cita d'un personatge que tu deus conèixer i nosaltres no: Goethe. Deia
"enlloc no trobarà l'home la felicitat i la pau sinó en el seu propi Montserrat"
Alguns sabeu anar per la vida traient pans de les pedres.
Perquè tot això tan bonic que dius al poema, no és precisament el que es veu cada dia. Però al fil d’algunes històries que expliques, per exemple, allà al teu segon blog, veiem com:
en l’arribada d’un comboi a l’estació de Princesa hi pots escoltar un xiulet de vent o de les paraules d’un quinorés en pots sentir el cant harmoniós dels ocells o en la cinta d’una casset que arrossega un nen hi pots veure el curs de l’aigua rajant o..
I això ens fa sentir agraïts i desitjar de veritat que el passis ben feliç, carai !!
Tot i que suposo que ja us haureu adonat que les paraules no eren meves (o potser eren més meves que jo mateix). Una mena de mix-max producte de les presses. Tot i que responia a una pregunta: Si els podia donar el millor de mi què triaria ?
Paraules que han repetit generacions, com aquesta del poeta Isaïes
Alegreu-vos, exulteu amb una joia eterna pel que jo crearé: crearé un lloc joiós, el seu poble desbordarà d'alegria
Però això no diria res si no fós per una mena de devota, recollida, meditativa, agraïda, reverent i despresa gratitud que sentia per aquesta apertura, aquesta clariana que de sobte m’havia estat donada un dia vint-i-quantre i que era qui havia fet possible la visibilitat
Efectivament, doncs m'afegeixo al vostre: "Carai" i "Sí senyor". M'hi afegeixo com si fossis les millors paraules que s'han dit en aquest blogg. Miraré de repetir-les a tothom, avui, aquí al despatx. Miraré de contagiar-los l'alegria que porten implícita, com vosaltres me l'heu contagiada a mi. Com qui diu: Jo, no és que m'alegri de res: és l'alegria que m'ha triat a mi !
4 comentaris:
Per molts anys, Santi. Felicitats !!
Ens ha agradat el poema que vas deixar ahir. Un cant bonic d’agraïment que recorda aquell "gracias a la vida" de la Violeta Parra..
I la fotografia. Qui la deu haver penjat? El Jordi i la Mima?, els de casa teva? tu mateix?. Justament abans d'ahir vem copiar, d'una fotu semblant a aquesta (es veia Montserrat) una cita d'un personatge que tu deus conèixer i nosaltres no: Goethe. Deia
"enlloc no trobarà l'home la felicitat i la pau sinó en el seu propi Montserrat"
Alguns sabeu anar per la vida traient pans de les pedres.
Perquè tot això tan bonic que dius al poema, no és precisament el que es veu cada dia. Però al fil d’algunes històries que expliques, per exemple, allà al teu segon blog, veiem com:
en l’arribada d’un comboi a l’estació de Princesa hi pots escoltar un xiulet de vent
o de les paraules d’un quinorés en pots sentir el cant harmoniós dels ocells
o en la cinta d’una casset que arrossega un nen hi pots veure el curs de l’aigua rajant
o..
I això ens fa sentir agraïts i desitjar de veritat que el passis ben feliç, carai !!
ben ben feliç carai que sí!!!!!que carai!!
Carai !
Tot i que suposo que ja us haureu adonat que les paraules no eren meves (o potser eren més meves que jo mateix). Una mena de mix-max producte de les presses. Tot i que responia a una pregunta: Si els podia donar el millor de mi què triaria ?
Paraules que han repetit generacions, com aquesta del poeta Isaïes
Alegreu-vos, exulteu amb una joia eterna pel que jo crearé: crearé un lloc joiós, el seu poble desbordarà d'alegria
Però això no diria res si no fós per una mena de devota, recollida, meditativa, agraïda, reverent i despresa gratitud que sentia per aquesta apertura, aquesta clariana que de sobte m’havia estat donada un dia vint-i-quantre i que era qui havia fet possible la visibilitat
Efectivament, doncs m'afegeixo al vostre: "Carai" i "Sí senyor". M'hi afegeixo com si fossis les millors paraules que s'han dit en aquest blogg. Miraré de repetir-les a tothom, avui, aquí al despatx. Miraré de contagiar-los l'alegria que porten implícita, com vosaltres me l'heu contagiada a mi. Com qui diu: Jo, no és que m'alegri de res: és l'alegria que m'ha triat a mi !
M’has infós vida i amor, vetlles pel meu alè !
Publica un comentari a l'entrada