Ahir la MªCarme ens va comprar el nou disc d'Emmylou Harris i Mark Knoplfler perquè li va agradar molt. Avui li he demanat que on l'havia escoltat, ella, i m'ha dit que havia estat, Maite, al teu cotxe.
Ara a la tarda, escoltant una i altra vegada la cançó que li dóna el títol a l'àlbum, "all the roadrunning", mentre fèiem etiquetes al taller, m'he recordat de quan veníem a casa vostra amb la Isabel, a recollir i portar aquelles bosses, fundes d’ulleres, gallines i altres artilugis que la tieta s’inventava i nosaltres li cosíem. Moltes vegades, mentre la Isabel es posava d’acord amb la tieta jo anava amb el Nasi i ell em feia escoltar les músiques que més li agradaven o m’ensenyava els seus avenços de “flamenco” amb la guitarra. Algun dia, també, l’Oriol ens havia ensenyat la seva guitarra de deu cordes; encara que el més habitual, en aquella època, era que estigués ell sol, tancat, assajant.
La vostra casa del carrer Escorial, com l’Ametlla, ha estat sempre lloc d’acollida i hospitalitat. Prou que ho sabem tots. Nosaltres ens havíem quedat a dinar bastants dies. Era aquest el moment en que podíem veure’t i xerrar una estona amb tú, Maite..
Si tens oportunitat, escolta de la cançó nº 11 (“all the roadrunning”), en la primera estrofa que canta la Emmylou Harris, quan diu la paraula “corner”. Que ben dita que la diu ! Amb el Nasi ho fèiem sovint, d’enamorar-nos d’un trosset de cançó i escoltar-lo trenta vegades seguides..
Marc Knoepfler, i el seu «Sultans del swing»: sí senyor !
I és que aquest paio la broda, la guitarra, no només la toca...
Em feia farts de sentir el «solo» que sostenia aquesta cançó aparentment intrascendent i quedava badant, fascinat, absolutament encantat
Aquell mil vegades assajat «pizzicato» amb el qual aconseguia harmònics de gairebé totes les notes, em posava els pels de punta i sovint em tonificava de manera molt gran
Tot és possible, em deia després de la desena audició de la versió en concert, molt més llarga i molt més viva que no pas la versió «comercial»...
Els sultans, sí senyor, nosaltres som els quinze sultans del swing, em dic sovint, i estem tocant a qualsevol «corner» de qualsevol carrer de Londres o de Sant Pau de la Guàrdia, tant se val: una historia absolutament intrascendent, com en passen tantes cada dia, amb aquest petit matís, però: que és la nostra — Yeah !
4 comentaris:
Felicitats, tieta i Maite.
Ahir la MªCarme ens va comprar el nou disc d'Emmylou Harris i Mark Knoplfler perquè li va agradar molt. Avui li he demanat que on l'havia escoltat, ella, i m'ha dit que havia estat, Maite, al teu cotxe.
Ara a la tarda, escoltant una i altra vegada la cançó que li dóna el títol a l'àlbum, "all the roadrunning", mentre fèiem etiquetes al taller, m'he recordat de quan veníem a casa vostra amb la Isabel, a recollir i portar aquelles bosses, fundes d’ulleres, gallines i altres artilugis que la tieta s’inventava i nosaltres li cosíem. Moltes vegades, mentre la Isabel es posava d’acord amb la tieta jo anava amb el Nasi i ell em feia escoltar les músiques que més li agradaven o m’ensenyava els seus avenços de “flamenco” amb la guitarra. Algun dia, també, l’Oriol ens havia ensenyat la seva guitarra de deu cordes; encara que el més habitual, en aquella època, era que estigués ell sol, tancat, assajant.
La vostra casa del carrer Escorial, com l’Ametlla, ha estat sempre lloc d’acollida i hospitalitat. Prou que ho sabem tots. Nosaltres ens havíem quedat a dinar bastants dies. Era aquest el moment en que podíem veure’t i xerrar una estona amb tú, Maite..
Si tens oportunitat, escolta de la cançó nº 11 (“all the roadrunning”), en la primera estrofa que canta la Emmylou Harris, quan diu la paraula “corner”. Que ben dita que la diu ! Amb el Nasi ho fèiem sovint, d’enamorar-nos d’un trosset de cançó i escoltar-lo trenta vegades seguides..
Hey !
We are the sultans...
We are the sultans of swing !
Marc Knoepfler, i el seu «Sultans del swing»: sí senyor !
I és que aquest paio la broda, la guitarra, no només la toca...
Em feia farts de sentir el «solo» que sostenia aquesta cançó aparentment intrascendent i quedava badant, fascinat, absolutament encantat
Aquell mil vegades assajat «pizzicato» amb el qual aconseguia harmònics de gairebé totes les notes, em posava els pels de punta i sovint em tonificava de manera molt gran
Tot és possible, em deia després de la desena audició de la versió en concert, molt més llarga i molt més viva que no pas la versió «comercial»...
Els sultans, sí senyor, nosaltres som els quinze sultans del swing, em dic sovint, i estem tocant a qualsevol «corner» de qualsevol carrer de Londres o de Sant Pau de la Guàrdia, tant se val: una historia absolutament intrascendent, com en passen tantes cada dia, amb aquest petit matís, però: que és la nostra — Yeah !
Els sultans de la guitarra blava
Salutacions a tothom
Moltes gràcies pels vostres regals.........
Publica un comentari a l'entrada